DECLARACIONS DE PATRIMONI

Els periòdics publiquen algunes de les declaracions de patrimoni que han facilitat alcaldes i regidors en compliment de la nova Llei de Règim Local. Dins del termini establit pel Consell solament les han presentat cinc ajuntaments. El BOP va publicar ahir un primer bloc de declaracions, si ben el Govern Valencià va anunciar que la resta es publicaran en els pròxims dies.

El conseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, promotor d'aquesta nova llei que permet redissenyar l'arquitectura municipal de la Comunitat Valenciana i adaptar-la a les actuals exigències, ha explicat que aquest decret ve a completar el conjunt de normes que s'han aprovat en l'últim any i que obliguen als càrrecs públics de l'administració autonòmica i local a difondre la seua situació econòmica.

 Aquestes mesures estan encaminades, segons paraules del conseller Blasco, a fomentar la transparència en la vida pública que no tenen precedents en el parlamentarisme espanyol i que Blasco qualifica de “històriques", ja que els ciutadans poden conèixer el patrimoni dels seus responsables públics a través de les publicacions oficials que es poden consultar en Internet.

La presa de possessió, el cessament o la fi del mandat, són les tres circumstàncies en les quals alcaldes i regidors electes hauran de donar a conèixer el seu patrimoni. Entre les exigències mínimes que estableix el decret es troben els ingressos nets percebuts en l'exercici anterior a la declaració, el patrimoni immobiliari així com vehicles, joies i obres d'art, a més d'una relació del passiu. Els 5.602 regidors i alcaldes actuals també hauran de fer pública la seua situació patrimonial abans que acabe la legislatura, en ocasió de la fi del mandat, durant els 30 dies següents naturals.

Nosaltres, igual que analitzem i detallem la factura de l'aigua en el seu moment i que, posteriorment, desenvolupem un altre article informant del desenvolupament d'una urbanització des del seu canvi de naturalesa rústica a urbana fins a arribar al final del procés, anem a procedir ara a descriure, de forma orientativa, els conceptes principals que consten en la citada declaració i acostar-los a la realitat.

Descripció dels conceptes:
El primer d'ells fa referència als béns immobles. La valoració informada en aquests béns és la que consta en els arxius del Cadastre.
El segon concepte anomenat altres béns contempla les propietats referides a mobles, obres d'art, accions, joies, vehicles, etc.
L'actiu total, tercer concepte, és la suma dels dos anteriors.
El quart concepte, el passiu, informa del deute pendent.

Anem a considerar diversos supòsts:
En el primer cas, si la declaració correspon a una persona soltera o casada però amb separació de béns la quantitat declarada en valor cadastral es considera el patrimoni propi.
En un segon cas, si el declarant està casat en règim de béns de guanys la declaració és la meitat (50%) dels béns, també en el seu valor cadastral.
Pot existir un tercer cas en el qual el declarant, malgrat estar casat, posseeix part dels béns en propietat i uns altres en règim de ganancials.

Les declaracions patrimonials, com ja hem comentat, es realitzen sobre la base del valor que apareix en el Cadastre i és de coneixement general que aquest és molt inferior al del mercat. Es podria considerar que en aquesta última decada el valor del mercat oscil·la en unes cinc vegades superior al valor cadastral.

Com a exemple pràctic , podem dir que davant 100.000 euros declarats per un casat en règim de ganancials es podria suposar, sumant la mateixa quantitat corresponent al seu cònjuge i calculant el seu valor real de mercat, un patrimoni familiar que podria valorar-se en un milió (1.000.000) d'euros aproximadament.

El segon concepte, el d'altres béns, fa referència a mobles, vehicles, joies, obres d'art, accions i uns altres. En aquest case el valor que s'assigna és el de mercat. Per tant en el cas de casat en règim de ganancials es reflectirà la meitat del valor real i en la resta la totalitat.

Seguint amb l'exemple pràctic podem dir que 50.000 euros declarats per un solter o casat en règim de separació de béns són 50.000 i la mateixa quantitat declarada per un casat amb règim ganancial es converteixen en 100.000 en sumar la del seu cònjuge.

L'actiu total és la suma dels dos punts anteriors. En l'exemple, si el declarant està casat feliçment amb béns de guanys tindrà un total d'1.100.000 euros i si està solter o amb separació de béns 1.050.000 segons preu de mercat en tots dos casos.

El quart concepte o passiu, són els deutes contrets. En aquest apartat, igual que en els anteriors, informen la meitat del deute els casats amb ganancials i la totalitat la resta. Es pot donar la circumstància que el passiu siga superior a l'actiu total i açò és com a conseqüència que als béns immobles se'ls ha aplicat el valor cadastral en lloc del de mercat i el deute es reflecteix en el seu valor real.

cal preguntar-se perquè s'utilitza aquest sistema per a valorar el patrimoni? Fàcil: és un barem basat en dades oficials i, el mes important és que, al final de la legislatura s'utilitzarà el mateix.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE MANUEL

31 DE GENER DE 2011